Testimoniatge de la nostra primera JMJ

Testimoniatge de la nostra primera JMJ

Aquesta Jornada Mundial de la Joventut no ha estat pas per a nosaltres una activitat més d’estiu. A part de ser una trobada amb joves de tot el món, sobretot va ser un trobada amb el Déu viu, que hem viscut amb molta intensitat.

En primer lloc, la JMJ de Cracòvia ha tingut com a element diferencial l’estada amb famílies. Això ens va permetre de conèixer de prop la cultura i els costums de Polònia, ja que vam viure una mica el dia a dia amb ells. Però el que més ens va sorprendre va ser que ens tractessin com un fill o filla més de la seva família. Per exemple, just abans de sortir ens acomiadaven i ens donaven menjar perquè no haguéssim de comprar durant el dia, i a l’hora de sopar compartíem les anècdotes que ens havien passat… Van ser petites coses que per a nosaltres han estat molt significatives. Realment, després de compartir el temps i les experiències amb ells, els vam agafar afecte i fins i tot vam plorar a l’hora d’acomiadar-nos.

28001233503_bed01bfa86_h

Per altra banda, la JMJ ha suposat fer camí amb molts altres joves de diferents països. Quan ens trobàvem un grup de joves d’un altre país, no passava ni un minut que ja ens posàvem a parlar o cantar; i, malgrat les diferents llengües,ens enteníem (no solament perquè podíem parlar anglès),ja que tots nosaltres érem allí per una mateixa raó: Déu. I aquesta raó ens feia estar en la mateixa sintonia.

Certament, el nostre viatge es va viure com un autèntic pelegrinatge. Per exemple, a l’hora de caminar una de les coses que més ens va impressionar va ser que, malgrat que molts no ens coneguéssim, si algú no podia carregar amb les seves coses perquè es trobava malament, eren els altres els qui s’oferien per a portar-ho. A l’hora dels àpats, també ens repartíem el menjar (algun dia ens vam quedar sense!). És quan veus aquesta germanor que penses com ets d’afortunat! I és que ens sentíem part d’una mateixa família.

També vam tenir temps per a pregar junts. Molts joves pensen que pregar és avorrit, però en la nostra estada a Polònia el fet de pregar ens va resultar fàcil! I en això ens hi va ajudar el papa Francesc. Molta gent deu pensar que és massa exagerat sentir tanta emoció per veure al Sant Pare, si al cap i a la fi és una persona normal i corrent. Ara bé, sí que us podem assegurar que, quan veus una persona tan humil i experimentes que les seves paraules et commouen, aleshores és impossible no emocionar-se en tenir-lo tan a prop i sentir-lo en directe. I és que el Sant Pare ens va parlar molt clar. Primerament va dir-nos què era la felicitat. La felicitat no és tenir-ho tot, no és tenir una rutina quotidiana, no és veure una cosa i comprar-la només perquè ho vols i perquè tens diners suficients. No. La felicitat és perdre-ho tot i continuar essent feliç, és saber que les coses no sempre surten com vols i no per això has de llançar la tovallola. Ser feliç és acceptar l’imprevist, és saber que tens una missió en aquest món i potser per això les coses no passen quan tu vols sinó quan és millor per a tu que passin.

28493173555_0071707610_o

També ens va dir que se sentia trist quan veia un jove que semblava haver-se jubilat amb tan sols vint-i-tres anys, un jove que havia estat vençut per les dificultats de la vida, i ens va incitar a ser joves actius, joves que despertin als jove-sofà, atraient-los a la nostra manera de viure, atraient-los a la fe cristiana. Quan Jesús toca el cor d’un jove, aquest és capaç de fer actes vertaderament grandiosos. És un regal del cel veure molts joves que, malgrat els seus qüestionaments, intenten fer que les coses siguin diferents.

Per això ens va recordar el lema d’aquesta JMJ: «Feliços vosaltres els misericordiosos, perquè de Déu obtindreu misericòrdia.» Sí, feliços els qui saben perdonar, els qui saben tenir un cor compassiu, aquells que saben donar el millor d’ells mateixos als altres (el millor, no el que els sobra). Segons el Sant Pare, dir misericòrdia a la gent jove és dir oportunitat, és dir demà, és dir compromís, és dir confiança, obertura, hospitalitat, compassió, és dir somni.

La JMJ, després d’emocionar-te i engrescar-te, et dóna forces per a continuar endavant amb els projectes que tens en la vida, en la parròquia, en els estudis. Aquesta ha estat la nostra primera JMJ i podem afirmar que ens ha servit de molt, ja que hem pogut comprovar què vol Déu de nosaltres. A ell no li importa la roba que vesteixes ni el mòbil que fas servir. Ell ens ha creat a imatge seva, ell ha fet seva la humanitat, i el seu cor mai no se separarà de nosaltres. A Déu l’única cosa que li importa som nosaltres, perquè som els seus fills! Déu compta amb nosaltres per allò que som, no pel que tenim. Hem pogut adonar-nos que Déu sempre ens acompanya, en els mals moments i en els bons.

28560341695_b355344376_o

Per últim, voldríem recordar que la JMJ continua. No va acabar el 31 de juliol, sinó que continua a casa nostra, perquè és aquí on Jesús vol trobar-nos ara. El Senyor no vol quedar-se només a Polònia o en els records entranyables, sinó que vol acompanyar-nos en el dia a dia, viure la nostra vida quotidiana.

Aquells dies vam celebrar que Jesús és viu enmig nostre, i constatant-ho hem renovat les nostres ganes de seguir-lo.

Per Marisa López Muxí i Maria Arcentales

Guardar

Marissa López Muxí

muxi96lv@hotmail.com
Sense comentaris

Escriu un comentari

Ús de galetes

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.plugin cookies