Jesús és viu i el pots conèixer. De fet no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona, Jesucrist, que dóna un nou horitzó a la vida.
La fe constitueix l’adhesió personal -que inclou totes les nostres facultats- a la revelació de l’amor gratuït i «apassionat» que Déu té per nosaltres i que es manifesta plenament en Jesucrist. El cristià és una persona conquerida per l’amor de Crist i mogut per aquest amor està obert de manera profunda i concreta a l’amor al proïsme. Estima a Déu i estima als altres.
I com ho puc fer?
Demana-li! Digues-li que el vols conèixer, Ell que ho veu tot i coneix el teu cor, t’escoltarà!
Això és pregar, la pregària és la gran porta que mena a la fe. Pregar significa adreçar el cor a Déu. I L’Esperit Sant farà la resta. “La pregària no es més que un col·loqui amb un amic amb qui parlem sovint i de gust, perquè Ell ens estima” Santa Teresa de Jesús.
Pots descobrir la seva Paraula. Tot allò que Jesús va dir i va fer es troba a l’Evangeli: evangeli vol dir bona notícia, i aquesta és la millor de totes. En el Nou Testament hi trobaràs els quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).
Allà on va arribar Jesús, el cel tocà la terra; començà el Regne de Déu, un Regne de pau i justícia: l’Església –que Ell mateix va fundar- està al servei d’aquest Regne, per portar aquesta bona notícia a tot el món. Per això ha d’actuar en el món de la manera com Jesús actuaria i ser un instrument de salvació per a tots el homes. Per tant l’Església, amb totes les seves febleses, és un racó de cel a la terra. Apropar-se a la parròquia, a la comunitat cristiana, que és Església, és també sinònim de voler i conèixer i seguir a Jesús.